Història
El jardí es va crear a finals dels anys seixanta i es va inaugurar l’any 1970.
El projecte va ser impulsat per l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de dedicar aquest espai a la col·lecció i exhibició de plantes de climes àrids i subtropicals, especialment cactus i suculentes.
La tria del lloc no va ser casual, va ser a una zona de Montjuïc on hi ha un clima molt suau, protegit dels vents freds i amb poques gelades, condicions ideals per a aquest tipus de vegetació.
El jardí porta el nom del poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera (1854–1922), en homenatge a la seva sensibilitat pel paisatge mediterrani.
Curiositats
Una de les grans curiositats és el microclima del vessant sud-est de Montjuïc. La proximitat del mar i la protecció natural de la muntanya fan que les temperatures siguin més suaus que en altres punts de Barcelona, amb molt poques gelades a l’hivern. Això permet que hi prosperin espècies que en altres zones del país no resistirien el fred. De fet, en alguns hiverns especialment durs, el jardí ha patit danys importants, cosa que ha obligat a replantacions i millores en el drenatge.